BARCELONA 2004 :: esperant la pluja ::

Read an article appeared in zmag.org about the forum.

Com i perquè es decidí que al 2004 a Barcelona es celebraria el « Fòrum de les Cultures ».

En l'any 2004 les subvencions que la Comunitat Europea atorga als països membres menys desenvolupats de la conca mediterrània s'acabaran, per a passar a finançar el desenvolupament dels nous membres d'Europa de l'Est. Les elits dirigents de la ciutat de Barcelona van decidir aprofitar fins l'últim cèntim d'aquests fons, i van haver d'inventar un esdeveniment especial per a justificar aquesta enorme inversió de diners. Les Olimpíades ja estaven assignades; i ja feia anys que l'Ajuntament de Barcelona treballava per a vendre a l'exterior una nova imatge de la ciutat basada sobre lemes que han anat adquirint popularitat en els últims anys: ciutat de la pau, ciutat multicultural, ciutat sostenible.

Si va haver dintre dels organitzadors del “Forum Universal de les Cultures 2004” un grup de promotors culturals realment compromesos amb uns supòsits “continguts” a tractar durant els 6 mesos d'aquest esdeveniment, aquests van ser totalment aixafats pel vessant més empresarial i especulativa, que des del principi de l'organització de l'esdeveniment es va imposar sens dubte sobre qualsevol altra. va Quedar la retòrica dels tres “eixos” sobre els quals es basarà el Fórum, que no són més que cridades al consens: pau, diversitat, sostenibilitat. I una gran èmfasi en “la participació”, altra paraula de molt èxit.

Ja en 2001 els intents d'arrelar el “Fòrum” en el teixit associatiu i social de la ciutat van fracassar miserablement: la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB) va declarar que no veia cap tipus de respecte cap a les seves demandes, i que es requeria la seva participació per una qüestió purament d'imatge; per aquesta raó es retirò del Fòrum. AL mateix temps, molts dels intel·lectuals de la ciutat que s'havien convocat van decidir no implicar-se: va ser el cas de Josep Caminal, director general del Teatre Liceu, que havia de ser màxim responsable del Fórum; de Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporànea, que havia estat convocat com un dels “savis” que gestionarien els continguts de l'esdeveniment; i també es va retirar la prestigiosa Escola de Cultura de Pau de la Universitat de Barcelona.

A aquestes renúncies van seguir altres, de nombroses ONGs i entitats de la ciutat, així com de diversos col·legis professionals (entre uns altres, els antropòlegs de la FAAEE, que van denunciar l'ús pervers de la paraula “cultura”). Altra postura va ser aquella que van adoptar moltes entitats que, a pesar de no compartir i de denunciar la gestió vertical i empresarial del Fórum, van decidir utilitzar els seus espais per a donar-se a conèixer i rebre subvencions.

Enfront del fracàs en el front dels continguts, que fa que a menys d'un any de l'esdeveniment es sapigues realment molt poc sobre les activitats d'aquest supòsit “Fòrum Universal”, es va produir simultàniament un immensa inversió de diners i d'energies en altres fronts. Primer, el comercial. Les tres administracions públiques implicades en l'organització del Fórum (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Administració de l'Estat) van començar a establir convenis de col·laboració amb grans empreses privades multinacionals per a cobrir les despeses previstes. Entre mil polèmiques, es va decidir que els financiadores del Fórum de les Cultures devien ser: Telefònica, Endesa, Damm, Iberia, El Corte Inglés, i - amb menys publicitat - Indra. Si les polítiques de totes aquestes empreses han estat objecte de moltes polèmiques, la participació de Indra crida l'atenció, per rebre aquesta empresa la majoria dels seus ingressos del sector de la tecnologia militar. Mentre, el Fòrum continuava proclamant la seva implicació en el debat sobre la “pau”.

Encara més complicada va ser la situació a l'hora d'esclatar el conflicte entre EEUU-Anglaterra-Espanya d'una banda, i L'Iraq en l'altre: quan la població barcelonina va envair els carrers en manifestacions multitudinàries (es parla de màs de 1 millòn de persones, el 15F), es va demanar al Fòrum que es pronunciés - com totes les institucions de la ciutat - en contra de la guerra. Però la participació del Govern en el Fòrum va implicar que s'havia de mantenir un consens: i es va prohibir qualsevol declaració en contra de la guerra a L'Iraq. Si després va haver declaracions individuals o preses de posició tardanes contra la guerra, és cert que entre els temes a debatre durant el Fòrum hi ha cinc grans absents, casualment: L'Iraq, Afganistan, Palestina, la ex Iugoslàvia i el País Basc.

Com les Olimpíades de 1992, aquest Fòrum també és un gran pretext per a una reforma urbanística de proporcions mai vistes: ni més ni menys que la “recalificación” de tot el litoral nord de Barcelona, zona potencialment massa valuosa per a seguir sent residència dels veïns “de sempre” del barri Poble Nou. Així van començar les obres del que es cridarà “districte 22 @”: una “ciutat del coneixement”, segons la propaganda, que per a instal·lar-se necessita l'ensulsiada d'un sensnombre d'edificis històrics del barri, i l'expropiació de milers d'habitatges. El que es construeix en “el 22 @” són hotels, centres comercials, gratacels per a oficines, i habitatges de luxe; accelerant el procés de “gentrification” que va viure la ciutat en els últims 10 anys. En menor mida aquest fenomen es verifica també en el centre i en altres barris de Barcelona; però en el litoral nord arriba a proporcions inimaginables.

El pressupost total del Fórum 2004 és de voltant de 2000 milions d'Euros; d'aquests, només 319 són els quals es destinaran als continguts; els altres 1740 milions, als projectes urbanístics. Òbviament, qui realitzaran els guanys seran els grans lobbys i companyies immobiliàries (Procivesa, Servihabitat, ...); i les multinacionals que ja van comprar les terres - abans públiques o propietat de veïns - de l'antic Poble Nou, des de General Electrics, fins La Caixa, Retevisión, AXA, Deutsche Telekom, etc.

Durant l'estiu anterior al Fórum, després de les grans mobilitzacions contra la guerra, es van produir diversos esdeveniments que demostren la voluntat de l'Administració de Barcelona d'acabar amb “les diversitats” internes a la ciutat. En primer lloc, el setge constant i les detencions arbitràries de desenes d'immigrants que vivien en les casernes abandonades de Torres i Bages. L'Ajuntament vol “netejar” aquesta àrea, però sense oferir cap solució per als 600 “sense papers” que dormen allí. En segon lloc, les ordres de desallotjament a dues cases okupadas entre les més antigues i actives de Barcelona: Els Naus i la Casa de la Muntanya, en la vila de Gràcia. No deu estranyar, ja que durant l'any anterior assistim a nombrosos episodis d'aquest tipus: des de l'actuació policial al novembre de 2002 contra els veïns del Forat de la Vergonya, als múltiples desallotjaments d'espais “contra la guerra” en carrer Avinyó (18 febrer) i en la Placeta del Pi (20 març); sense nomenar els molts desallotjaments d'habitatges més dificiles de comptabilitzar (en Vallcarca, en Santa Catalina, en el Guinardó...). La intenció és tenir una ciutat neta per a quan vengen els convidats del Fórum de les Cultures.

La pretensió d'aquest esdeveniment és impressionant, quan llegim les xifres de visitants que s'espera que tindrà Barcelona en els mesos entre maig i octubre 2004: més que Roma durant el Jubileu de la Cristianidad, més que en la Meca. El nombre de persones que - segons l'expressió dels promotors del Fórum - seran “sensibilitzades pels arguments del Fórum”, encara que no puguin venir a visitar Barcelona, és de 1,000,000,000: al voltant d'un sisè de la població mundial. No ens equivoquem si ratllem aquestes declaracions de deliri de omnipotencia. Bàsicament el Fórum serà: la programació teatral del Grec, les Festas de la Mercé, les activitats de l'estiu barceloní, per a acabar amb les Festas de Sta. Eulalia: és possible que acudeixin més turistes que altres anys per la presència d'artistes internacionals i per l'enorme desplegament de propaganda que ja estem assistint, però Barcelona sempre ha estat una ciutat de molta activitat cultural sense necessitat de ningun Fòrum.

Després del Fòrum, quan els turistes i els artistes hauran tornat a les seves cases, ens quedarà una ciutat transformada, llista a entrar en una nova fase de la seva història; s'haurà afirmat algun nou domini sobre l'espai públic i sobre l'imaginari dels seus habitants. El que queda per veure és com jugarem els diversos actors implicats en aquest esdeveniment: les administracions, les multinacionals, i la població de la ciutat, en particular el teixit associatiu i contestatari. Molts processos arribaran al seu ápice, en 2004, i hi ha molt que reflexionar i debatre sobre com actuar abans i durant el Fórum. La retòrica de la “pau” i de la “multiculturalidad” és extremadament subtil; crea una divisió molt forta, entre els quals aconseguim veure que només es tracta d'una capa de retòrica, i els quals es queden atrapats pel consens espontani que aquestes paraules susciten. Així que els promotors del Fórum intentaran captar l'adhesió dels “no-global” ( és casual l'ús de la paraula “Fórum”, que recorda Florència i Porto Alegre!), convidant a intel·lectuals dissidents com Ignacio Ramonet, Noam Chomsky o José Saramago, i imitant l'estil i el disseny “alternatiu” barceloní. Fins i tot podrà haver bons concerts i debats. L'essència del Fórum es pot resumir en el lema publicitari de Telefònica: “Parlin del que parlin, però parlin amb TARGETAS TELEFÒNICA”.

Fòrum 2004. On la globalització armada es tenyeix dels colors de l'arc-iris.

Fuente d'aquest article: http://barcelona.indymedia.org/?category=forum_2004